Versión original II
Madrid, 8 de juny de 2006
Hola,
(…) No tens el telèfon de cap bipo? De vegades, una conversa per telèfon fa miracles, més que un post al foro que llegeixen milers de desconeguts i només contesten deu coneguts que només coneixes per un nick.
No m'estranya que sortissis de la consulta histèrica. A mi encara em passa, no creguis. Un dia, que em pujessin [x Mg.] de l'estabilitzador em va deixar tan neuròtica que en sortir de la consulta, mentre feia un passeig sense massa sentit perquè anava a Castellana però necessitava caminar abans d'agafar un bus... em vaig comprar una parka, rebaixada, però un gast (precisament avui he trobat el ticket i l'he trencat), i ho sabia quan la pagava, a més, però no podia evitar fer el que un dia vaig escriure a la pàgina (gràcies per cert pels teus elogis): "cuando se sale de la consulta, si no se puede cometer un pecado carnal, hay que cometer otro, normalmente económico".
La putada és que els psikis si fan bé la feina, no dónen bones notícies, encara que les expliquin bé i les entenguis, les discuteixis si no està clara la cosa i s'arribi a una entesa. Si estàs en una crisi, et canviaran tractament. Si has passat la crisi, et fotran canya en el tema dels hàbits. Si tens una oscil.lació, que pots consultar per telèfon, et pujaran o baixaran medicació. Què volem, són metges, i no ens volen putejar, però per nosaltres és molt dur (…). Un fàrmac que et canvia la vida, directament, el què pots menjar i el què no... una decisió dura, suposo, i meditada, però precisament per això, veig esperança i el sacrifici si funciona valdrà la pena, la llàgrima fins i tot.
Jo també he plorat a les consultes (…). I penso que fem bé en plorar si és el que el cos, l'ànima, ens demanen. De res serveix fer-se la dura, precisament amb qui ha de conèixer la nostra debilitat per ajudar-nos a superar-la. Un dia fa anys, un dia que jo em trobava fatal, vaig trucar al terapeuta que tenia (teràpia que no va servir de res) per dir-li que no podia anar, i em va respondre que precisament si em trobava malament, era quan jo necessitava més aquella sessió, i també plorava, quan estàs fotut plores, i menys mal que tu i jo podem, hi ha qui no pot i ... per on li escapen els sentiments d'impotència, entre d'altres, a aquesta persona?
(…) jo no sé fins a quin punt s'ha d'informar als familiars, la meva mare entrava sempre després de mi per ser informada, jo ho preferia i a més, com t'he dit, sortia de la consulta callada, preocupada gairebé sempre, rumiant i rumiant i amb por de no recordar coses que no sabia si les havia escrit o no en el quadern, però quan sortia, ni ganes de tornar a agafar-lo. Pots dir que és tortura, potser ho és, però tortura és el que necessita el nostre cervell per tornar a funcionar bé i no torturar-nos, o penso així o em foto un tiro. Les consultes són dures i nosaltres no som imbècils, som gent que necessita un tractament i una educació per viure amb això, i ningú neix ensenyat. Paciència és el més desesperant, de mena tots els bipos que conec i jo mateixa si volíem alguna cosa era ja i per ja, i paciència quan estàs fotut... t'ho has de repetir i t'ho han de repetir mil vegades, com un mantra. Jo usava una cançó quan se m'acabaven les forces, un altre mantra.
El cas és que has avançat, això t'han dit, queda't amb aquesta bona notícia. Sortir d'una tan grossa... poc a poc, i ja has fet passos. A mi em va costar any i mig, el puto mixte aquest, però la meva història és la d'un diagnòstic erroni que em va fotre la vida i quan vaig arribar a consulta portava anys malalta i molt, i a més enganxada a l'alcohol. Potser [els terapeutes] no seran els millors, però a mi em van salvar la vida fins i tot, de forma que per a mi ho són.
Bé, ara sóc jo la que s'enrotlla. M'ha agradat molt rebre notícies teves i el teu mail m'ha fet reflexionar, de forma que només puc agraïr-te el temps dedicat.
Una abraçada,
Blue
6******si vols xerrar o simplement, cridar, o plorar.
***
Carta en versión original, con todas las faltas incluídas pues no usé diccionario ni para confirmar la siempre difíl "l.l". Me traen loca las preposiciones ahora. ¿Hace falta subtitularla?
3 comentarios
Carne de Psiquiatra -
Besos.
asmelgar -
Valpro -